Com ja sabeu tots, la nostra escola és una de tots els centre que tenen els salesians a diversos països del món. N’hi ha a Argentina, a Colòmbia, per a Espanya... Des de Barcelona ja estan mantenint contacte entre moltes de les escoles per tal de poder conèixer-se i dur a terme intercanvis. Veieu aquestes cartes de presentació... i aquestes de la seva escola... Que podem fer per a que ens coneguin? Ens adjuntem a la xarxa? I... com és la nostra escola?
AGENTS
- Grup de 7 alumnes de 3r d’ESO de compensació educativa.
- Professor (en aquest cas la mestra d’educació especial)
Aquest apartat l’he ampliat implicant als alumnes de 2n d’ESO (grup de 12 alumnes, amb cinc dels quals presenten necessitats educatives especials). Aquests comparteixen la mateixa aula de suport amb el grup anterior. A l’adonar-se de l’activitat, també els hi va sorgir un problema: perquè ells no podien fer el mateix? S’ho havien estat mirant junts des de casa, ja que alguns d’ells són amics i com que la fitxa didàctica que es mostra és una recepta de “dulce de leche” http://donbosco.atlasdeladiversidad.net/es/node/4839, ells també volien participar ensenyant algunes coses que ells sabien cuinar.
A llengua castellana hem de començar a treballar el text instructiu i, és clar, ho he utilitzat per treballar molts més continguts (text instructiu, hàbits d’higiene, les TIC...).
TECNOLOGIA QUE S’UTILITZARÀ
Pàgina web: http://www.atlasdeladiversidad.net la qual consta de fitxes didàctiques, blog, emails, imatges
Atlas de la diversidad és una eina pedagògica que com a línia de centre on treballo s’ha escollit que començaríem a utilitzar des d’enguany a l’àrea de llengua castellana. Està composta d’una xarxa d’escoles que en col·laboració mútua vol generar una base de dades sobre la diversitat cultural. Vol ser un espai en el que es pugui recollir dades de cada lloc a partir de criteris i de la visió subjectiva dels seus participants.
PROBLEMA:TIPUS I CARACTERÍSTIQUES
Es tracta d’un problema d’anàlisi de casos. És complex, ambigu i mal estructurat. No es centra en respostes correctes ni en trobar la veritat.
Analitzar i tractar de resoldre aquest tipus de problemes és un repte per als estudiants. És un fenomen en el que han de negociar i co-construir socialment. No existeix en cap cas una simple perspectiva que representi la veritat.
La tolerància i l’ambigüitat ha d’abundar en aquest cas. Està relacionat amb les seves creences i a partir d’una exploració de perspectives múltiples es convertirà en un pensament relativista complex.
Requereix:
- Un coneixement transicional ( el coneixement és parcialment vertader i requereix comprendre mitjançant la lògica, el debat i la investigació)
- Un coneixement independent ( el coneixement no és vertader i requereix pensar lliurament i ser obert)
- I un coneixement contextual ( el coneixement es basa en les proves adquirides en un context).
PROBLEMATITZACIÓ:
Si no conec a una persona, com puc mostrar-li com és el poble on visc? Com és la escola a la qual vaig?
A partir d’algunes de les descripcions que hi ha a la pàgina web i d’un debat que es durà a terme a l’aula, haurem de realitzar una presentació de com nosaltres veiem el nostre poble i la nostra escola.
Primerament, ens donarem d’alta a la pàgina web, per tal de poder veure els projectes d’altres escoles i agafar-ne idees.
Després, en parelles o grups de tres en realitzarem un descripció. Es farà en un document Word i haurem de cercar imatges que ho puguin corroborar, sinó en tenim o trobem, durem a terme una sessió per a fer imatges al centre amb una camera digital.
Quan haguem acabat, les mostrarem a la classe a partir del retroprojector que podem connectar a l’ordinador i debatrem quina és la redacció que penjarem a la web o, si cal, com la referíem per adjuntar totes les idees. Per tant, caldrà argumentar totes les idees que n’apareguin.
CONTEXT
El treball es durà a terme a l’aula d’informàtica del centre. Consta de quinze ordinadors en xarxa i d’Internet.
La presentació dels grups es pot dur a terme a l’aula ja que es té un retroprojector al qual es pot connectar un ordinador portàtil o es pot utilitzar la sala audiovisuals on hi ha un cànon per poder fer-ho molt més gran.
CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS
És un grup d’alumnes de compensatòria format per alumnes nouvinguts, alumnes amb TDAH, alumnes amb endarreriment curricular i alumnes amb risc social i/o amb problemàtica familiar associada. Molts d’ells els hi costa expressar-se en llengua catalana (ja que són de procedència sud-americana) i d’altres en llengua castellana (són de procedència anglesa). En general, els hi costa expressar-se correctament i presenten manca de vocabulari.
En ocasions es falten al respecte i falta de motivació.
L’altre grup amb el qual he ampliat l’activitat, té característiques similars. No consta d’alumnes de procedència anglesa, però hi formen part cinc alumnes amb necessitats educatives especials dels quals dos presenten problemes de llenguatge. Així que també els hi costa expressar-se correctament, tant per les seves característiques, com per la poca pràctica que mantenen en parla la llengua castellana. La llengua catalana és la llengua vehicular a l’escola i la que quasi bé tots aquests alumnes utilitzen a casa.
COMPETÈNCIES A ASSOLIR:
- Ser capaç de treballar en equip.
- Millorar en expressió oral i escrita, tant en llengua castellana com en llengua catalana.
- Cercar informació rellevant del centre escolar.
- Argumentar correctament les pròpies decisions.
- Respectar les decisions dels demés.
- Distingir fonts d’informació útil per tal de realitzar el projecte esmentat.
- Fomentar la utilització de les TIC.
CONTINGUTS
- Procediments com cercar, seleccionar, interpretar i elaborar informació. Amb les TIC trobar informació és més fàcil i com que la quantitat d'informació que arriba és molt gran, serà responsabilitat de l'escola treballar les tècniques de cerca, donar instruments per ajudar a organitzar i reestructurar el coneixement i poder reelaborar les experiències conceptualment.
- Els aprenentatges bàsics: llegir, escriure, organitzar la informació, utilitzar sistemes de representació gràfics... Així, per exemple, escriure amb l'ajut d'un processador de text inclou nous processos i accions que introdueixen canvis substancials en el domini de l'escriptura: ara es pot modificar un text a mesura que es va fent i el treball no s'omple de nyaps...
- Alfabetització TIC: coneixement del maquinari i dels seus elements (com teclat, ratolí...), coneixement de les funcions de les icones, captar l'estructura d'un CD o d'una web, la comprensió i utilització d'un vocabulari bàsic, la capacitat per utilitzar el correu electrònic o de comunicar-se per xat...
- Coneixements de programes bàsics com a usuaris: programes de tractament de textos i de dades, programes de dibuix, programes de presentacions i tècniques de navegació. Serien uns aprenentatges bàsics a l'ensenyament obligatori el domini d'aquests programes tal com està plantejat al document de competències bàsiques.
- Desenvolupament d'actituds positives com a usuari crític i competent de les TIC evitant tant actituds de por o d'inhibició com les d'incondicionalitat i d'addició.
- Adquisició d'estratègies de supervivència. Les TIC fallen, produeixen errors, bloqueig, lentitud... Hem d'ensenyar als alumnes què han de desenvolupar en aquests casos: actituds d'exploració, resistència a la frustració, d'indagació, de constància, de provar, d'experimentar, d'aplicar velles solucions a nous problemes...
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I PAPER DEL MEDIADOR.
L’activitat durarà 6 sessions lectives (pel que fa al grup de 3r d’ESO, que és del miniprojecte):
- En la primera posarem d’alta cadascun dels alumnes i farem una ullada a la pàgina principal i a les altres intervencions de les escoles que hi participen per començar a agafar idees.
- A la segona sessió formarem els treballs de grup i una pluja d’idees per començar a cercar informació i fotografies.
- A la tercera sessió portarem cameres per tal de fotografiar l’escola i algunes parts del poble que estiguin a prop del centre.
- A la quarta sessió escriurem la informació en un processador de textos (Word) i afegiran les fotografies que triïn.
- A la cinquena sessió posarem en comú cadascun dels textos. Triarem el que més ens agradi i les propostes de millora, per si en volen fer un de conjunt.
- A la sisena sessió acabar el document i penjar-lo a la web de l’Atlas de la diversidad.
El professor farà de mediador entre els integrants del grup quan es dugui a terme el treball comú. Serà un agent de suport per als seus interrogants i per al bon desenvolupament dels grups. Com que la finalitat és explicar la seva visió del poble i el centre no es donarà tanta importància a les dades i contingut del text sinó de la redacció, presentació i estructura.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
El fet que la majoria d’estudiants siguin pensadors absoluts (Segons Baxter-Magolda 1987,els individus creuen que el coneixement i la veritat són vertaders i que les autoritats haurien d’oferir-los) fa que per a ells els problemes d’anàlisi de casos siguin un repte important, perquè no tenen cap resposta correcta.
Si no s’enfronten mai a problemes d’anàlisi de casos mal estructurats, probablement no arribaran a desenvolupar habilitats de pensament contextual o independent. Per tant, exposar-se a l’ambigüitat és una experiència d’aprenentatge.
Quan els alumnes porten a terme aquest tipus de problemes, generen com a opcions de solució l’acomodament de perspectives múltiples. És un procés essencial per a resoldre problemes d’anàlisi de casos que permet a l’alumne arribar a ser un estudiant madur epistèmicament (que fa referència als coneixements). Aquest procediment implica utilitzar la teoria de la flexibilitat cognitiva (Spiro i Jehng, 1990) que subratlla la interrelació conceptual d’idees i la seva interconnexió.
Els alumnes han d’utilitzar l’argumentació per articular les diferents concepcions defensant el que ells proposen. El desenvolupament d’arguments lògics per a recolzar un pensament divergent – judici reflexiu (Kitchner i King, 1981) – no sols duu a una cognició i una metacognició del procés utilitzat per a resoldre el problema, sinó també a una consciència de la natura epistèmica del procés i de la veritat o valor de les diferents solucions (Kitchner, 1983). Exigir als estudiants que desenvolupin arguments per a la seva elecció és equivalent a solucionar problemes. A més d’aportar dades d’avaluació per ajudar al professor a determinar què sap l’estudiant.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
En aquest cas, s’hauria de tenir en compte l’autoavaluació de l’alumne. El professor proporcionarà als alumnes exemples diversos, les eines i la metodologia necessàries perquè puguin avaluar personalment el seu aprenentatge. Si es fan comentaris des d’altres escoles en la web també seria interessant que els alumnes ho incloguin en la seva avaluació.
El document realitzat, el comportament a l’aula, la puntualitat en el lliurament i les millores en el treball en equip caldrà ressaltar-les a l’hora de valorar el seu procés d’aprenentatge. La nota pot utilitzar-se per tenir en compte en les àrees de llengua castellana i catalana.
Les argumentacions dels alumnes seran essencials per adonar-nos de les competències que ha adquirit l’alumne.