El que cal destacar d’aquest miniprojecte és la importància de trobar un objectiu d’aprenentatge que a partir d’un problema cridi l’atenció dels alumnes. L’objectiu ha de ser crear, ambientar, endinsar-se en un aprenentatge significatiu per als alumnes.
En aquest projecte calia provocar una actitud reflexiva envers la informació que es volia transmetre a un grup d’alumnes que ens vol conèixer, que vol mantenir contacte amb nosaltres per saber com pensem, com som, on vivim… Construir el propi coneixement, la pròpia realitat prenguent decisions per tal de poder expressar de manera clara i correcta les posicions pròpies i del demés en aquest aspecte: com é la nostra escola.
Així cal dir, que aquest tipus de problema, l’anàlisi de casos, era el més adequat. L’ambigüitat, les múltiples perspectives, l’argumentació... afavoreixen aquesta actitud reflexiva i alhora crítica que és necessària per treball en equip.
L’activitat va ser fàcil dur-la a terme ja que la pàgina web Atlas de la diversitat està molt estructurada i quan hi afegeixes el teu centre i les teves dades, et fan un curset de formació ràpida on es poden compartir els dubtes entre els professors dels diversos centres i de les tutores que t’assignen. Venen guies de com fer el treball i les fitxes ja que venen estructurades per a que els alumnes tan sols les hagin d’omplir amb el treball realitzat. Així que vaig desenvolupar l’activitat amb un cert ordre per tal d’orientar als alumnes gradualment. La utilització del blog per a aquest punt els hi ha encantat als alumnes, a més de poder una comunicació fora de l’horari escolar. Podien consultar-ho en qualsevol moment des de casa.
La implementació del projecte m’ha animat molt en aquest àmbit de l’educació ja que he pogut adonar-me de que em desfaig amb més facilitat amb les TIC i ho he ampliat al curs de segon d’ESO, amb els qual hem cuinat un dia, ens hem fotografiat i m’animaré a treballar un power point amb ells.
L’avaluació del projecte m’ha suposat una gran satisfacció ja que els resultats han estat bon. Les TIC són un recurs molt atractiu per als alumnes, es senten a gust i els motiven. El treball en parelles els ha servit per posar en comú les seves idees, argumentar-les i acomodar-les. L’intercanvi de punts de vista ha estat tot un èxit, ja que els costa molt treballar junts, tant pel seu caràcter com per les seves competències en general.
Cal millorar l’adquisició d’estratègies de supervivència. Ja que les TIC fallen, ens han produït algun error i bloquejos... a més de lentitud. Els costa resistir-se a la frustració... en una de les sessions un grup es va posar molt nerviós però no han abandonat l’activitat en cap moment, la qual cosa es un punt molt positiu amb aquest tipus d’alumnes que solen deixar de fer moltes de les activitats en el moment que els hi sorgeix alguna complicació.
Cal esmentar que al centre on treballo no estan molt acostumats a treballar massa amb els ordinadors amb els nens. Sempre són els mateixos professors els qui utilitzen la sala d’informàtica. Des de l’equip directiu, estan intentant introduir tot aquest àmbit per millorar-lo. Per açò, ens fan participar en l’Atlas de la diversidad, la qual cosa he aprofitat per fer dues coses alhora: el miniprojecte i les activitats quotidianes de l’aula. Ja hi ha una altra companya que s’ha apuntat a continuar-ho.
Per part de la directora ha estat de gran importància de voler saber com anava el projecte, ha vingut a veure com els alumnes treballaven i els hi anava demanant com ho anaven fent i que era el que duien a terme. És aquí, un he pogut adonar-me de com se’ls il·luminava la cara en contar-ho, com intentaven explicar-li detalladament el que feien i on ells s’han adonat de que són capaços de fer coses bé, que la seva opinió és important.
En aquest projecte calia provocar una actitud reflexiva envers la informació que es volia transmetre a un grup d’alumnes que ens vol conèixer, que vol mantenir contacte amb nosaltres per saber com pensem, com som, on vivim… Construir el propi coneixement, la pròpia realitat prenguent decisions per tal de poder expressar de manera clara i correcta les posicions pròpies i del demés en aquest aspecte: com é la nostra escola.
Així cal dir, que aquest tipus de problema, l’anàlisi de casos, era el més adequat. L’ambigüitat, les múltiples perspectives, l’argumentació... afavoreixen aquesta actitud reflexiva i alhora crítica que és necessària per treball en equip.
L’activitat va ser fàcil dur-la a terme ja que la pàgina web Atlas de la diversitat està molt estructurada i quan hi afegeixes el teu centre i les teves dades, et fan un curset de formació ràpida on es poden compartir els dubtes entre els professors dels diversos centres i de les tutores que t’assignen. Venen guies de com fer el treball i les fitxes ja que venen estructurades per a que els alumnes tan sols les hagin d’omplir amb el treball realitzat. Així que vaig desenvolupar l’activitat amb un cert ordre per tal d’orientar als alumnes gradualment. La utilització del blog per a aquest punt els hi ha encantat als alumnes, a més de poder una comunicació fora de l’horari escolar. Podien consultar-ho en qualsevol moment des de casa.
La implementació del projecte m’ha animat molt en aquest àmbit de l’educació ja que he pogut adonar-me de que em desfaig amb més facilitat amb les TIC i ho he ampliat al curs de segon d’ESO, amb els qual hem cuinat un dia, ens hem fotografiat i m’animaré a treballar un power point amb ells.
L’avaluació del projecte m’ha suposat una gran satisfacció ja que els resultats han estat bon. Les TIC són un recurs molt atractiu per als alumnes, es senten a gust i els motiven. El treball en parelles els ha servit per posar en comú les seves idees, argumentar-les i acomodar-les. L’intercanvi de punts de vista ha estat tot un èxit, ja que els costa molt treballar junts, tant pel seu caràcter com per les seves competències en general.
Cal millorar l’adquisició d’estratègies de supervivència. Ja que les TIC fallen, ens han produït algun error i bloquejos... a més de lentitud. Els costa resistir-se a la frustració... en una de les sessions un grup es va posar molt nerviós però no han abandonat l’activitat en cap moment, la qual cosa es un punt molt positiu amb aquest tipus d’alumnes que solen deixar de fer moltes de les activitats en el moment que els hi sorgeix alguna complicació.
Cal esmentar que al centre on treballo no estan molt acostumats a treballar massa amb els ordinadors amb els nens. Sempre són els mateixos professors els qui utilitzen la sala d’informàtica. Des de l’equip directiu, estan intentant introduir tot aquest àmbit per millorar-lo. Per açò, ens fan participar en l’Atlas de la diversidad, la qual cosa he aprofitat per fer dues coses alhora: el miniprojecte i les activitats quotidianes de l’aula. Ja hi ha una altra companya que s’ha apuntat a continuar-ho.
Per part de la directora ha estat de gran importància de voler saber com anava el projecte, ha vingut a veure com els alumnes treballaven i els hi anava demanant com ho anaven fent i que era el que duien a terme. És aquí, un he pogut adonar-me de com se’ls il·luminava la cara en contar-ho, com intentaven explicar-li detalladament el que feien i on ells s’han adonat de que són capaços de fer coses bé, que la seva opinió és important.
No hay comentarios:
Publicar un comentario